Nosaltres, en canvi, en virtut de l’esperança en què hem estat salvats, mirant al mateix temps que passa, tenim la certesa que la història de la humanitat i la de cadascun de nosaltres no es dirigeixen cap a un punt cec o un abisme fosc, sinó que s’orienten al trobada amb el Senyor de la glòria. Visquem per tant en espera de la seva vinguda i en l’esperança de viure per sempre en Ell. És amb aquest esperit que fem nostra l’ardent invocació dels primers cristians, amb què acaba la Sagrada Escriptura: «Vine, Senyor Jesús!» (Ap 22,20).
Aquesta és la meva responsabilitat: viure d’Ell per comunicar-ho
