Marcos
Marcos Pou Gallo (1991-2015)
Un jove de Barcelona que va estudiar Física, es va enamorar de Crist i va morir als 23 anys, deu dies després d’entrar al Seminari. Aquesta és la seva història.
Infància entre Barcelona i Los Angeles
Marcos Pou Gallo va néixer el 20 de setembre de 1991 a Barcelona, en una família catòlica. Va ser el segon de sis germans.
El 1993 es va traslladar amb els seus a Los Angeles (Estats Units) per la feina del seu pare. Van viure cinc anys a Califòrnia i el 1998 van tornar a Barcelona.
La fe que va créixer a l’escola
A l’escola, la seva fe va créixer de la mà d’un grup de professors del moviment Comunió i Alliberament (CL). Li van transmetre la seva passió per la vida, la manera com explicaven les seves assignatures, el tracte humà i l’amistat que hi havia entre ells.
Marcos es va implicar en aquella amistat: sortides d’estudi, caps de setmana, la catequesi setmanal («Escola de Comunitat»), els exercicis espirituals i les convivències d’estiu. De CL li va cridar l’atenció la insistència en el sentit religiós: el cor de l’home desitja la bondat, la bellesa i la veritat, i només Crist respon a aquest desig. Va descobrir que la fe és raonable i té a veure amb tot. Li fascinava poder viure, 2.000 anys després, la mateixa experiència que els apòstols amb Jesús de Natzaret.
Física, amics i missió
Meravellat per les estrelles i l’univers, on veia les petjades del Creador, va estudiar Física a la Universitat de Barcelona. Allí va formar part de «Joves pel coneixement», un grup d’amics de CL que organitzava conferències amb professors i repartia fulls sobre temes d’actualitat per dialogar amb els seus companys.
Calcuta i el camí cap al sacerdoci
A l’estiu de 2011 va viatjar a Calcuta (Índia) amb un oncle capellà i un grup d’amics per col·laborar com a voluntari amb les Missioneres de la Caritat. A la tornada va participar a la Jornada Mundial de la Joventut de Madrid. Aquell any va començar a preguntar-se si Déu el cridava al sacerdoci.
Durant gairebé quatre anys va ser responsable dels universitaris de CL a Barcelona. Va formar part del consell pastoral de la parròquia de Santa Maria del Remei i va acompanyar desenes de joves. Cada divendres, en sortir de classe, anava a l’adoració eucarística del Temple Expiatori del Sagrat Cor, al Tibidabo, i convidava els seus amics. Cada setmana ajudava al menjador de les Missioneres de la Caritat al Raval.
Febrer de 2015
L’11 de febrer de 2015, dia de la Mare de Déu de Lourdes, Marcos va ingressar al Seminari Conciliar de Barcelona. Deu dies després, a la nit del 21 de febrer, va morir en un accident de trànsit. Tenia 23 anys.
Entrada al Seminari: vertigen i confiança plena, sóc Teu, Crist. Que aquest sigui un camí de santedat. Feliç de donar-te la vida! Domina més això que el que no ve de gust, fa mandra o sembla una futura fatiga. A tu em confio, Maria. Mare de Déu de Lourdes, fes-me fidel! Fes-me sant!
Marcos Pou, 11 de febrer de 2015
Amics de tot Espanya i d’altres països van arribar de seguida des de Castelló, València, Madrid, Itàlia, França i Anglaterra. El 22 de febrer es va vetllar el seu cos a la capella dels màrtirs del Seminari, i el cardenal Lluís Martínez Sistach va presidir una missa. El 23 de febrer, el seu funeral a la parròquia de la Bonanova va reunir més de 2.000 persones.
El que continua avui
Els qui van conèixer Marcos coincideixen en el que més el caracteritzava: la passió per Crist, a qui reconeixia com el centre de tot el que era i feia, i un desig missioner que el portava a estimar cada persona que es creuava en el seu camí. Qui estava amb ell se sentia acollit i estimat.
La seva vida continua tocant moltes persones que no el van conèixer. En conèixer la seva història, desitgen viure la fe amb més maduresa o es desperta en elles el desig de conèixer Jesús.
És una cosa estranya parlar de «la meva història» perquè l’únic interessant en ella, l’únic que la salva de ser una història avorrida i plana és el que Crist ha fet en la meva vida.
Marcos Pou, La meva història
Traducció automàtica. Si hi veus un error, escriu-nos.