Marcos Pou Gallo va néixer el 20 de setembre del 1991 a Barcelona, al si d’una família catòlica. Va ser el segon fill del matrimoni de Francisco i Itziar, pares de sis fills: Gonzalo (†), Marcos (†), Nicolás, Natalia, Juan i Mateo. El 1993 la seva família es va traslladar a Los Angeles (Estats Units) per la feina de Francisco. La família va viure a Califòrnia cinc anys fins al 1998, quan es van mudar de tornada a Barcelona.
Després de diversos cursos al col·legi Montserrat, als peus de Vallvidrera (Barcelona), Francesc i Itziar van decidir canviar Marcos, Nicolás i Natalia de centre educatiu. Els van inscriure al col·legi Abat Oliba Loreto, també a Barcelona. Va ser allà on la fe de Marcos va créixer, acompanyat d’un grup de professors del moviment eclesial “Comunió i Alliberament (CL)”. Va quedar profundament marcat per la passió que tenien per la vida, com afrontaven les assignatures que explicaven, així com pel tracte humà i les invitacions a compartir junts el temps lliure. Així mateix, li va captivar l’amistat que hi havia entre ells, com s’acompanyaven i volien. Marcos va decidir implicar-se en la relació amb ells participant en sortides d’estudi, caps de setmana, i en la catequesi setmanal, l’Escola de Comunitat. Participant a la vida del moviment de CL, va assistir també als exercicis espirituals anuals i les convivències d’estiu, que van ser moments privilegiats per aprendre que Crist és el centre de tota la vida.
De Comunió i Alliberament li va cridar especialment l’atenció la insistència en el sentit religiós, és a dir, que la persona humana ha estat creada amb un cor que anhela la bondat, la bellesa i la veritat, i que només Crist és capaç de respondre-hi desitjos fonamentals de l’ésser humà. Així, en la pròpia experiència, va descobrir que la fe és raonable i que té a veure amb tots els aspectes de la vida. Sempre va estar fascinat pel fet que pogués fer, 2.000 anys després, la mateixa experiència que van fer els apòstols en la trobada amb Jesús de Natzaret.
Acabat el Batxillerat, meravellat per les estrelles i l’univers –per veure les empremtes del Creador–, va decidir inscriure’s a la facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB), on es va graduar l’any 2015. En la seva etapa universitària , va formar part de «Joves pel coneixement», un grup d’amics de CL que va promoure conferències per a alumnes amb professors especialitzats; van dur a terme diversos repartiments de fulletons per abordar diferents temes de lactualitat i afavorir un diàleg amb els companys de la universitat.
A l’estiu del 2011, va viatjar amb el seu oncle sacerdot i un grup d’amics a Calcuta (Índia), per col·laborar com a voluntari amb les Missioneres de la Caritat (MC). A la tornada, va participar a la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid (JMJ). A partir d’aquell any va començar el camí de verificació vocacional. En aquest mateix període, en què va ser responsable del CLU (universitaris de CL) al llarg de gairebé quatre anys, la seva humanitat va madurar cridanerament. Precisament a l’acompanyament espiritual i la guia de l’escola de comunitat, va iniciar un camí de verificació d’una possible vocació al sacerdoci.
Durant aquest temps, va entrar a formar part del consell pastoral de la Parròquia Santa Maria del Remei (Barcelona), així com va acompanyar desenes de joves com a referent espiritual i eclesial. Cada divendres a la tarda, després de les classes, anava a participar de l’adoració eucarística al Temple Expiatori del Sagrat Cor de Jesús (Tibidabo) i va convidar amics i familiars a acompanyar-lo. De la mateixa manera, ajudava setmanalment als menjadors de les missioneres de la Caritat (MC) al barri del Raval (Barcelona).
El dia de la Mare de Déu de Lourdes, l’11 de febrer, va ingressar al Seminari Conciliar de Barcelona. Dies després, el 21 de febrer, va morir en un accident de trànsit.
La inesperada commoció no va impedir que de seguida arribessin a Barcelona familiars i amics vinguts des de Castelló, València, Madrid, Itàlia, França, Anglaterra, etc., per poder participar al funeral. El 22 de febrer, la vela amb el fèretre es va disposar a la capella dels màrtirs del Seminari. El llavors cardenal de Barcelona, Mons. Sistach, acompanyat de l’equip de formadors i amics, va presidir la missa exequial en sufragi de l’ànima del seminarista. L’església es va quedar petita i part de l’assemblea va haver de seguir la celebració des del claustre principal del Seminari. El dilluns 23 de febrer, es va resar el sant rosari per l’ànima de Marcos i es va celebrar el funeral a la parròquia dels Sants Gervasi i Protasi i la Mare de Déu de la Bonanova (Barcelona), al qual va assistir una gran multitud de persones. Acabada la Missa, molts dels amics, veïns, feligresos i coneguts de Marcos, van acompanyar la seva família fins al cementiri de Sant Gervasi, on actualment reposen les restes mortals, i on molts s’acosten a encomanar-se a la seva intercessió.
Els que van conèixer Marcos coincideixen que el que més el caracteritzava era la passió que tenia per Crist, que va reconèixer com el centre de tot el seu ésser i fer. També el desig missioner que tots coneguessin el Senyor, que el portava a tenir afecte per tot aquell que es creuava en el seu camí i que feia que l’altre se sabés acollit i estimat.
La vida de Marc continua tocant els cors de molts que no el van conèixer en vida però que, després de conèixer la seva història, desitgen viure la fe amb més maduresa o s’hi desperta un desig de conèixer Jesús.
Para poder sufragar los gastos de las distintas iniciativas de la vida de la Asociación (realización del documental, proyecciones, libros, testimonios, etc.), se puede colaborar haciendo un donativo.
