El 22 de febrer va fer un any. Aquell dia del 2015 Marc ens deixava, per anar-se’n per sempre al Cel amb Crist, amb qui ell somiava estar a cada moment. Després d´un any no cessa el dolor i creix l´enyor a la seva persona. L’imaginem de vegades amb el seu somriure, apassionat, el trobem a faltar. Però un any després el que tenim és un torrent de testimonis no sols des de Barcelona, sinó de molts racons del món, que ens parlen que Marcos segueix; segueix vivint per sempre i actua a prop dels qui se li acostaven. Fins i tot alguns que no el van conèixer directament, però a qui els ha arribat la seva “La meva Història”, el relat de la relació amb Crist la seva vida, publicat a internet i editat també com a petit llibre repartit per amics seus i la seva família. Com ell escrivia, la seva vida esdevingué una aventura pel seu seguiment a Crist.
El dissabte 20 de febrer l’església de la parròquia de La Pau de Barcelona es va omplir d’amics, companys i família de Marcos en una missa d’aniversari concelebrada per sacerdots amics del Seminari de Barcelona i presidida per José Miguel García. El cor acabava amb “Signora del cime”, una cançó de cant alpí, que cantava Marc i que ens feia sentir-lo tan a prop, al costat del Senyor, congregats a l’Eucaristia.
Per la web que recull fotografies, documents i testimonis de Marcos han passat en un any desenes de milers de visites. Molts han deixat testimonis, records, fotografies. Tots parlen de cors remoguts després de la mort: atrets a Crist, reforçats en la seva vocació, la que fos. Els qui el van conèixer parlen de la nostàlgia de la seva presència aquí, però també de la proximitat i els signes clars de la seva acció des del Cel.
Van arribant iniciatives que aniran apareixent en aquesta web: el diari de Marcos (el seu dia a dia en la seva relació amb els seus amics i el seu apassionament per Crist), traduccions a diversos idiomes que s’estan preparant de “La meva Història”, el seu testimoni ofert a forma de trobada-exposició en algun esdeveniment en preparació.
El Pare Carlos, Pasionista avui a Xile, que va conèixer Marcos quan abans d’anar a la universitat apareixia per la seva parròquia per resar o confessar-s’hi, ens envia un testimoni. “Considero, escriu, que la seva mort ha estat com la seva “primera missa”; tan enamorat estava de Jesús que no va poder resistir ni esperar a la seva ordenació sacerdotal per celebrar-la. Es va unir a Crist, va viure amb Ell, va morir amb Ell i amb Ell ressuscitarà.
La vida de Marc té un segell inconfusible: ser un jove cristià “model” per a la joventut. Confio que un dia pugui ser proposat per l’Església als joves, com a exemple que cal seguir.
