Lectura del llibre de la Saviesa 4,7-15
El just, encara que mori prematurament, tindrà el descans venerable no són els molts dies, ni es mesura pel nombre dels anys; , i Déu ho va estimar; vivia entre pecadors, i Déu se’l va emportar, perquè la malícia no pervertís la seva consciència, perquè la perfidia no seduís la seva ànima.
La fascinació del vici enfosqueix el que és bo, el vertigen de la passió perverteix una ment sense malícia. Madurant en pocs anys, va omplir molt de temps. Com que la seva ànima era agradable a Déu, el va treure de pressa del mig de la maldat. Ho van veure la gent, però no ho van entendre, no hi van reflexionar; la gràcia i la misericòrdia són per als elegits del Senyor, i la visitació per als seus sants.
SALM 42: Desig del temple
- la meva ànima té set del Déu viu: ¿ quan entraré a veure el rostre de Déu?
Com cerca la cérvola
corrents d’aigua,
així la meva ànima et cerca
a tu, Déu meu;
- la meva ànima té set del Déu viu: quan entraré a veure el rostre de Déu?
té set de Déu,
del Déu viu:
¿ quan entraré a veure
la cara de Déu?
- la meva ànima té set del Déu viu: quan entraré a veure el rostre de Déu?
i desfogo la meva ànima amb mi:
com marxava al capdavant del grup,
cap a la casa de Déu,
entre cants de joia i lloança,
al bullici de la festa.
- la meva ànima té set del Déu viu: quan entraré a veure el rostre de Déu?
Envia la teva llum i la teva veritat;
que elles em guiïn,
i em condueixin fins a la teva muntanya santa,
fins a la teva estada.
- la meva ànima té set del Déu viu: quan entraré a veure el rostre de Déu?
Que m’acosti a l’altar de Déu,
el Déu de la meva alegria;
que et doni gràcies al so de la cítara,
Déu, Déu meu.
- la meva ànima té set del Déu viu: quan entraré a veure el rostre de Déu?
Per què t’angoixes, ànima meva,
per què et torbes?
Espera en Déu, que tornaràs a lloar-ho:
“Salut del meu rostre, Déu meu”.
- la meva ànima té set del Déu viu: quan entraré a veure el rostre de Déu?
Lectura de la carta de sant Pau als Romans 5, 5-11
Germans: L’esperança no defrauda, perquè l’amor de Déu ha estat vessat als nostres cors amb l’Esperit Sant que se’ns ha donat. En efecte, quan estàvem encara sense força, en el temps assenyalat, Crist va morir pels impius; en veritat, gairebé no hi haurà qui mori per un just; per un home de bé potser gosaria un a morir; però la prova que Déu ens estima és que Crist, sent nosaltres encara pecadors, va morir per nosaltres. Amb quanta més raó, doncs, justificats ara per la seva sang, serem pel salvats de la còlera! Si, quan érem enemics, vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, amb quanta més raó, estant ja reconciliats, serem estalvis per la seva vida! I no només això, sinó que també ens gloriem en Déu, pel nostre Senyor Jesucrist, per qui hem obtingut ara la reconciliació. Paraula de Déu.
Lectura del Sant Evangeli segons Sant Joan (12)
«Ha arribat l?hora que sigui glorificat el Fill de l?home.
Us asseguro que si el gra de blat no cau a terra i mor, queda infecund; però si
mor, dóna molt de fruit. El qui s’estima a si mateix es perd, i el qui s’avorreix a si mateix
mateix en aquest món es guardarà per a la vida eterna. Qui vulgui servir-me, que em
segueixi, i on sigui jo, allà també hi haurà el meu servidor; a qui em serveixi, el Pare el premiarà. I on sigui jo, allà també hi haurà el meu servidor. Paraula del Senyor.
Homilia
Alguns privilegiats -perquè així ho havia decidit ell- unes poquets (no sé quants, suposo que érem dos o tres), sabíem, ja fa temps (anys fins i tot), que Marcos sorprendria (encara que sorprendria a mitges, perquè allà on anava li preguntaven si era seminarista). Però sabíem que al final de la seva carrera de física Marcos sorprendria amb la notícia que ingressava al Seminari de la Diòcesi de Barcelona.
I així va ser. Es va complir el somni d’arribar aquell dia. Aquell dia preciós de poder comunicar a tothom perquè estava vivint com estava vivint. I per fi revelava la incògnita.
“ I ara que acabes la carrera, què faràs?, i ens despistava a uns i altres amb pilotes clars ”.
La notícia era “vull ser capellà”. “Vull entrar al seminari”. I fixeu-vos, ha estat preciós poder acompanyar Marcos en aquestes setmanes. Veient com es complia aquest somni tan atresorat per ell, tan mimat, tan custodiat; tan absolutament estimat. I s’ajuntava els sacerdots i mirava els sacerdots. Però volia ser capellà no pel quefer sacerdotal, sinó pel rostre de Jesucrist .
Ens ha explicat aquestes setmanes -encara que ho hem vist en com ha viscut aquests darrers anys de la seva vida-; ens ha mostrat! Gairebé, millor dit, com per a ell, en la seva experiència, Jesucrist era una cosa tan absolutament real, una cosa tan concreta, tan experimentable; que vaig poder tocar amb les mans”. Crist era tan bonic i era tan present, que Marc es va atrevir a dir-li que sí.
I es va jugar els seus amors humans, es va jugar la seva honra; s’ho va jugar tot.
“Em faré cura”.
En aquest moment històric.
“Em faré cura”.
És com si ens digués (fixeu-vos i m’enteneu): “no és veritat que han passat dos mil anys. Crist és viu. Crist és viu. Crist -com diem a l’àngelus cada dia- habita entre nosaltres”.
I el capellà, no és una descripció gens teològica, però el capellà és aquell que, de la mà de Jesucrist, perquè, aquesta manera de ser, aquest caminar entre els homes així ho va inventar Jesucrist; és aquell que estirant els braços, estirant molt els braços; estirant els braços tot el que pot, amb un braç, amb una mà, aferra Déu, amb l’altra mà, aferra l’home, i els porta -l’home i Déu- a la comunió.
El prevere és aquell que malgrat les seves misèries humanes, i per la gràcia del nostre Senyor Jesucrist, aconsegueix que l’home i Déu es trobin. I fixeu-vos: Marc no ha passat pel sagrament de l’Ordre. No ha calgut al nostre Senyor. Però Marc ja era capellà. Marc, tot fer-ho; tot caminar; tot parlar, era sacerdotal.
La majoria dels que sou aquí el coneixeu. Heu tractat amb ell.
I era impossible. Era absolutament impossible estar amb Marc més de mitja hora, sense que s’acabés parlant de Jesucrist.
Era impossible seguir una mica la pista dels seus viatges, de la manera com feia servir el seu temps; era impossible veure com somreia, veure com feia broma, veure com xinxava (especialment en Mateu i en Joan -els seus germans petits-) sense descobrir que hi havia alguna cosa gran. Era impossible estar amb Marcos i no girar el coll per intentar sorprendre present Aquell que feia Marc.
I Marc li va dir que sí: Marc al Senyor li va dir que sí. I li va dir que sí de debò. Li va dir que sí de debò!
Marc, -no ens habituem a això-, li va dir que sí a Déu. I Déu, amb aquest designi seu que gràcies a Déu ens supera!, gràcies a Déu supera el nostre; Déu va acollir el seu sí. I com que era un sí gratuït, sense condicions, Déu ha fet amb el Sí de Marc el que li ha donat la gana.
Perquè Marc va donar el seu sí a Déu. Li pertanyia a Déu. I Déu va dir: jo amb això faig el que vull.
I mirem el Senyor i li diem: “caramba Senyor, sembla que et sobren els sacerdots. Perquè pocs que som, i aquest valia la pena, i t’ho emportes”.
I el Senyor ens està dient: “ Perquè us beneiré d’una altra manera; perquè cuidaré la Diòcesi de Barcelona i l’Església d’una altra manera. ” “ Perquè ho puc fer jo també ”.
Perquè Marcos ho pot fer des del cel. Perquè Marc ens pot acompanyar des del cel. Marc, de la mà del nostre Senyor, Marc ressuscitat, ho pot fer.
Jo pensava ahir a la nit, quan ja em vaig ficar al llit, després de la jornada d’ahir tan preciosa; pensava en el següent: Si és que és veritat, caram! Si és que és veritat que Crist i Marc es volien; s’estimen!, és que és veritat! I pensava: em posaré jo en aquesta relació? opinaré jo sobre “com es volen Crist i Marc”, ”com es volen Marc i Crist”? Jo opinaré que hauria d’haver estat d’una altra manera? M’atreviré jo a dir-li a Marc: no es vol així al Senyor, perquè mira el que et fa?
M’atreviré jo a dir-li al Senyor, amb el sí del meu nebot: “això no és just”? M’atreviré?
Fixeu-vos que, -és una cosa que he tingut present ahir, perquè ahir i avui han estat un dia preciós-, Déu, ens ha fet trampes!, ens ha fet trampes Déu! Però no amb la mort de Marc: ens ha fet trampes amb la vida de Marc! Perquè ens ho ha regalat! Ens ho ha posat davant, i ens ha enamorat! I en mirar Marcos -i era normal, eh, Marcos era normal-; en mirar Marcos (llevat que un fos molt maldestre, o molt cec); en mirar Marcos un deia: “és evident que hi ha algú que fa aquest tio”. És evident que n’hi ha un que fa que Marcos sigui així d’atractiu . És evident! A la cara, al gest, a la veu, a l’abraçada de Marc. És evident! I Déu ens ha fet trampes allà: perquè en mirar el meu nebot, en mirar en Marc, els ulls se t’anaven al cel! I jo pensava ahir: com m’enfadaré jo amb aquest que m’ha fet trampes! Com m’enfadaré jo amb el que m’ha regalat a Marcos -fixeu-vos- , a canvi de res? Perquè ens ho ha regalat “a canvi de res”!
Algú ha pagat un preu per ser amic de Marcos? Algú ha pagat un preu? Si és gratis! Ens ho han regalat de franc. I no ens ho han pres. Ens ho han regalat de franc, i ens ho segueixen regalant de franc.
Sempre dic, perquè és així: Déu no dóna per després treure’n. Déu dóna per donar. I a Marcos ens ho ha donat. I ens ho ha donat per sempre. Ara certament, com hem escoltat a la litúrgia, d’una manera diferent , però per sempre.
Aquests dies agraeixo infinitament a Marc, amb la seva vida i amb la seva mort, i agraeixo infinitament al nostre Senyor que em mostrés d’una manera que jo pogués entendre, i tant de bo tots puguem entendre, aquesta frase que hem treballat en aquests mesos a l’Escola de Comunitat: “ la vida no és una feina: la vida és un afecte ”. I l’afecte, a Marcos, es compleix. Marc volia el Senyor. Marc vol el Senyor.
Fixeu-vos: nosaltres podem continuar vivint així. Podem continuar vivint a l’afecte. No sé quants centenars d’abraçades estem rebent aquests dies, però són tots reals. Són tots de debò. Tots de debò. Són abraçades que vénen de dalt.
Posarem Marcos a les mans de la Mare de Déu perquè l’acompanyi fins a casa seva. Fins a la seva nova casa, on trobarem el dia que a nosaltres també se’ns truqui. Així sigui.
DESCARREGA L’ÀUDIO ORIGINAL DE LA MISSA:
https://dl.dropboxusercontent.com/u/154472774/homilia-funeral-marcos-pou.m4a
