Amics,
bestreta el Butlletí de Bones Notícies de Març, ja que passen coses que és just compartir i per avisar amb temps d’esdeveniments que poden interessar.
1) la primera notícia és la mort del meu amic Marcos Pou Gallo . Era un noi fantàstic, 23 anys, intel·ligent, noble i bo; llicenciat en física, potent humanament i realment apassionat per Crist; atent a tot ia tots. Havia estat per uns quants anys responsable dels universitaris de Comunió i Alliberament. Feia pocs dies que havia entrat al Seminari de Barcelona. El primer que vaig pensar quan vaig saber de la seva mort, ocorreguda en un accident de moto a la nit entre dissabte i diumenge a Barcelona, va ser “Déu, quina caram estàs fent!”… amb la falta que hi ha de vocacions sacerdotals. .. i quin bon sacerdot hauria estat! Després vaig pensar en els seus pares… una injustícia… Però de seguida parlar amb un amic em posa a l’ona justa: “Imagina’t quant bé pensa treure el Senyor del seu amic Marc, si se l’emporta d’aquesta manera… Hem de estar atents al que està passant, a allò que Déu ens està dient”.
I, realment, Déu s’ha mostrat: tant la missa al Seminari diumenge a la tarda amb el Cardenal de Barcelona, com la Missa funeral dilluns al matí a la Bonanova han estat impressionants. Com és cert que el dolor i l’amor van plegats, com la Creu i la Resurrecció. Encara en la tristesa, no es podia no quedar tocats per la potència de la presència d’una cosa més forta que la mort. Tants detalls, tants testimonis: s’ha vist que és ser capellà; que és ser pare, mare, germà, amic. La fe no és un “consòl” per alleujar el dolor: és un fet, és una cosa que esdevé i que es pot veure i tocar amb mà, quan el nostre cor està disponible i quan el Senyor ens regala moments així per recordar-nos que és Ell que fa totes les coses, tots els cors. S’ha vist la victòria de Crist, que ja ha fet seu Marc per sempre, com volia ell. Per mi, per a tots hi ha un abans i un després: ja res no pot ser com abans. Jo també vull viure la relació amb el Senyor amb la serietat i la totalitat amb què la va viure Marc, sense deixar-se distreure per tantes coses secundàries (quant de temps perdem buscant-nos malament a nosaltres mateixos, o buscant odistrar-nos del drama de la vida, del vertigen de la desproporció entre el nostre desig infinit i la nostra capacitat tan mesquina…).
El nostre protagonisme és ser testimonis.
Per això és la primera i més gran Bona Nova d’aquest butlletí. Ell ja està amb el Senyor, que és amb qui volia ser-hi. Perquè el seu “sí” ja era total, el Senyor l’ha trucat (sempre truca als millors, agafa per si les primícies). La mateixa nit de la seva mort, pocs minuts abans, havia dit a algun amic sortint d’una trobada: “la meva xicota és molt exigent… però és la millor”.
Alguns exemples del que ha passat:
La homília del seu oncle Yago Gallo a la missa funeral de dilluns passat a La Bonanova: “Si és que és veritat que Crist i Marc es volien; es volen! És que és veritat! I pensava: em posaré jo en aquesta relació? Opinaré jo sobre “com es volen Crist i Marc”, ”com es volen Marc i Crist”? Jo opinaré que hauria d’haver estat d’una altra manera?
http://www.infovaticana.com/lgg/2015/02/24/queria-ser-sacerdote-por-el-rostro-de-jesucristo/
El missatge de Julián Carrón , responsable de CL i successor de don Giussani: ” No va viure per a si, sinó per al Senyor ” ” No ho podrem dissociar a la nostra memòria de Crist, de la plenitud del qual ja viu “
http://huellas.tracce.it/default.asp?id=302&id_n=6930
I el missatge d’una persona que el va conèixer fa només uns quants mesos:
http://diarioelprisma.es/eltintindebarcelona/ha-muerto-un-hombre-de-dios/
